dimarts, 22 / juliol / 2008
dimarts, 15 / juliol / 2008
divendres, 11 / juliol / 2008
dimarts, 8 / juliol / 2008
Homenatge a en Pere Calviño, Ecce Homo
Avui, excepcionalment, deixaré de banda els meus treballs per parlar-vos d'un home excepcional: en Pere Calviño. Sí, aquest veí meu del Carrer del Calvari (té pebrots el nom) del noble poble de Ripollet; conegut meu de tota la vida. Jo sóc natural de Cal Ganyo i ell fill de Can Puça, situats a aquesta antiga via ripolletenca que menava a Montcada.
En Pere Calviño ha estat des de fa temps el flamant alcaldable local del Partit Popular de Ripollet, i ha marcat estil amb pioneres campanyes electorals que per mi marquen un hite en la història de la publicitat per lo agosarades i avanguardistes. Aquí, un exemple de com en Pere felicitava la Festa Major als ripolletencs i ripolletenques l'any 2005: (el moviment d'ulls no té desperdici)
Doncs bé, just quan tot el poble començava ha estar esmaperdut i bocabadat per les primeres mostres de campanya viral pepera, en Calviño va llançar una altra campanya per demanar més aparcaments a la vila. La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig descobrir que havia estat agraciat amb l'honor de formar part de tan avanguardista campanya (sense tenir-ne ni p.i.)
Sí amics i amigues, el simpàtic dibuixet del vidiu era ni més ni menys que obra meva, extret directament (i lleugerament modificat) de les vinyetes que aleshores aquest mosso que us escriu publicava al setmanari local Revista de Ripollet. Algú amb mala baba (segurament algú de l'SGAE) en diria usurpació, pirateig, falsificació, còpia barata, calc photoshopero... NO!! Era un homenatge a la meva obra!!
Per a que en tingueu probes, aquí la vinyeta publicada l'any 2003:
En aquells anys encara tenia la costum de caricaturitzar els polítics (locals, perquè publicava en un setmanari local) i haig de dir que la cosa tenia força èxit. Els regidors en qüestió agraïen qualsevol tipus de publicitat (vamos, que es parlés d'ells) encara que fos en una vinyeta, i la veritat és que tampoc els collava massa (en un poble corres el perill de que et trenquin la cara, perquè tothom sap on vius).
Així la cosa, va arribar un punt en que el PP local estava desmelenat i les seves campanyes (video, correu, flyers) van adquirir un nivell desorbitat. El problema no era trobar-me la cara d'en Calviño pels carrers, a la bústia, a internet... no. El problema és que la cara en qüestió fos una caricatura feta per mi, que havia esdevingut l'estendart "amable" de la campanya pepera. Un partit, amb tots els meus respectes, amb el que no simpatitzo gens ni mica (i més llavors, quan des de Madrid fotien canya als catalans dia si i dia també amb el tema de l'Estatut).
Va ser llavors quan vaig decidir fer una trucadeta al meu paisà Calviño:
Jo: Hola Pere, sóc l'Aleix Saló. Et volia comentar una cosa...
Calviño: Digues.
Jo: Mira, m'agrada molt que em volgueu homenatjar la feina en les vostres campanyes electorals... Però no trobes que ja m'esteu homenatjant massa?
Calviño: Per què?
Jo: Home, no cal ser molt llest per veure que el dibuixet dels vostres pamflets és una còpia exacte d'un retrat que et vaig fer en una tira còmica.
Calviño: ...
Jo: El que et vull dir és que, sent el vostre partit tant defensor aferrim de la propietat privada, em sorpren que us passeu pel forro els meus drets d'autor. Si ho haguessin fet els de ICV, que són uns hippies, doncs mira... Però el problema no és si cobro o no cobro. El problema és trobar els meus dibuixos fent campanya pel PP sense que m'hagueu ni demanat permís.
Calviño: Home, però mira que simpàtica ha sortit la campanya!
Jo: Sí, tot el que tu vulguis... Però precísament l'altre dia els de CiU-Ripollet em van demanar unes caricatures per a la seva campanya, i ho vaig refusar per no polititzar la meva feina i per evitar que la vinyeta perdés imparcialitat. I això que ells m'ho van consultar i m'ho volien remunerar. Lo vostre és més greu...
Calviño: Ja...
Jo: Mira, si retireu els meus dibuixos de la campanya, jo ja em dono per satisfet. I aquí pau i allà glòria. A més et buscaré un dibuixant per a que et faci una caricatura a mida.
Calviño: Emmm..... bé...... ja miraré d'arreglar-ho.....
Doncs bé. Així va quedar la cosa després d'aquella conversa de fa 3 anys. De llavors ençà encara vaig tenir la oportunitat d'assistir al seu bodorrio, ja que em va contractar per tocar-hi la Marxa Nupcial i l'Ave Maria (sí, què passa! Feia uns calerons tocant l'orgue de l'esglèsia de Ripollet en bodes i batejos... que la vida de l'estudiant és molt precària i no estava jo com per refusar calers...). Bé, coses que passen als pobles.
Avui dia, en Calviño ha anat pujant esglaons en el PP fins arribar a estar a les llistes per Barcelona a les últimes eleccions generals. Goita'l! En Pere de Cal Puça!! Llàstima que encara, 3 anys després de prometre'm que deixaria d'utilitzar els meus dibuixos, em trobo la caricatura en qüestió al seu bloc. Clar que, no vaig comptar que era promesa de polític... i això val tant com un bitllet del Monopoli.
En Pere Calviño ha estat des de fa temps el flamant alcaldable local del Partit Popular de Ripollet, i ha marcat estil amb pioneres campanyes electorals que per mi marquen un hite en la història de la publicitat per lo agosarades i avanguardistes. Aquí, un exemple de com en Pere felicitava la Festa Major als ripolletencs i ripolletenques l'any 2005: (el moviment d'ulls no té desperdici)
Doncs bé, just quan tot el poble començava ha estar esmaperdut i bocabadat per les primeres mostres de campanya viral pepera, en Calviño va llançar una altra campanya per demanar més aparcaments a la vila. La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig descobrir que havia estat agraciat amb l'honor de formar part de tan avanguardista campanya (sense tenir-ne ni p.i.)
Sí amics i amigues, el simpàtic dibuixet del vidiu era ni més ni menys que obra meva, extret directament (i lleugerament modificat) de les vinyetes que aleshores aquest mosso que us escriu publicava al setmanari local Revista de Ripollet. Algú amb mala baba (segurament algú de l'SGAE) en diria usurpació, pirateig, falsificació, còpia barata, calc photoshopero... NO!! Era un homenatge a la meva obra!!
Per a que en tingueu probes, aquí la vinyeta publicada l'any 2003:
En aquells anys encara tenia la costum de caricaturitzar els polítics (locals, perquè publicava en un setmanari local) i haig de dir que la cosa tenia força èxit. Els regidors en qüestió agraïen qualsevol tipus de publicitat (vamos, que es parlés d'ells) encara que fos en una vinyeta, i la veritat és que tampoc els collava massa (en un poble corres el perill de que et trenquin la cara, perquè tothom sap on vius).
Així la cosa, va arribar un punt en que el PP local estava desmelenat i les seves campanyes (video, correu, flyers) van adquirir un nivell desorbitat. El problema no era trobar-me la cara d'en Calviño pels carrers, a la bústia, a internet... no. El problema és que la cara en qüestió fos una caricatura feta per mi, que havia esdevingut l'estendart "amable" de la campanya pepera. Un partit, amb tots els meus respectes, amb el que no simpatitzo gens ni mica (i més llavors, quan des de Madrid fotien canya als catalans dia si i dia també amb el tema de l'Estatut).
Va ser llavors quan vaig decidir fer una trucadeta al meu paisà Calviño:
Jo: Hola Pere, sóc l'Aleix Saló. Et volia comentar una cosa...
Calviño: Digues.
Jo: Mira, m'agrada molt que em volgueu homenatjar la feina en les vostres campanyes electorals... Però no trobes que ja m'esteu homenatjant massa?
Calviño: Per què?
Jo: Home, no cal ser molt llest per veure que el dibuixet dels vostres pamflets és una còpia exacte d'un retrat que et vaig fer en una tira còmica.
Calviño: ...
Jo: El que et vull dir és que, sent el vostre partit tant defensor aferrim de la propietat privada, em sorpren que us passeu pel forro els meus drets d'autor. Si ho haguessin fet els de ICV, que són uns hippies, doncs mira... Però el problema no és si cobro o no cobro. El problema és trobar els meus dibuixos fent campanya pel PP sense que m'hagueu ni demanat permís.
Calviño: Home, però mira que simpàtica ha sortit la campanya!
Jo: Sí, tot el que tu vulguis... Però precísament l'altre dia els de CiU-Ripollet em van demanar unes caricatures per a la seva campanya, i ho vaig refusar per no polititzar la meva feina i per evitar que la vinyeta perdés imparcialitat. I això que ells m'ho van consultar i m'ho volien remunerar. Lo vostre és més greu...
Calviño: Ja...
Jo: Mira, si retireu els meus dibuixos de la campanya, jo ja em dono per satisfet. I aquí pau i allà glòria. A més et buscaré un dibuixant per a que et faci una caricatura a mida.
Calviño: Emmm..... bé...... ja miraré d'arreglar-ho.....
Doncs bé. Així va quedar la cosa després d'aquella conversa de fa 3 anys. De llavors ençà encara vaig tenir la oportunitat d'assistir al seu bodorrio, ja que em va contractar per tocar-hi la Marxa Nupcial i l'Ave Maria (sí, què passa! Feia uns calerons tocant l'orgue de l'esglèsia de Ripollet en bodes i batejos... que la vida de l'estudiant és molt precària i no estava jo com per refusar calers...). Bé, coses que passen als pobles.
Avui dia, en Calviño ha anat pujant esglaons en el PP fins arribar a estar a les llistes per Barcelona a les últimes eleccions generals. Goita'l! En Pere de Cal Puça!! Llàstima que encara, 3 anys després de prometre'm que deixaria d'utilitzar els meus dibuixos, em trobo la caricatura en qüestió al seu bloc. Clar que, no vaig comptar que era promesa de polític... i això val tant com un bitllet del Monopoli.
dilluns, 7 / juliol / 2008
divendres, 4 / juliol / 2008
dijous, 3 / juliol / 2008
dilluns, 30 / juny / 2008
divendres, 27 / juny / 2008
dimecres, 25 / juny / 2008
divendres, 20 / juny / 2008
S'ha liat parda
Aquesta és la vinyeta que està reventant a visites el portal Directe.cat, degut a un link publicat al portal estatal Meneame.net . S'ha liat parda. No veig el perquè... resulta que la dona de l'acudit té miopia, i com que no porta ulleres, ha confòs un noble porcí amb un reconegut locutor de ràdio...
Esta es la viñeta que está reventando a golpe de visitas el portal Directe.cat, gracias a un link publicado en el portal estatal Meneame.net . Se ha liado parda. No veo el porqué... resulta que la mujer del chiste tiene miopia, y como no lleva las gafas, ha confundido un noble porcino con un reconocido locutor de ràdio...
Esta es la viñeta que está reventando a golpe de visitas el portal Directe.cat, gracias a un link publicado en el portal estatal Meneame.net . Se ha liado parda. No veo el porqué... resulta que la mujer del chiste tiene miopia, y como no lleva las gafas, ha confundido un noble porcino con un reconocido locutor de ràdio...
dijous, 19 / juny / 2008
dimarts, 17 / juny / 2008
Air-passodelcatalà-Berlin
Fa uns dies un directiu d'Air Berlin va escriure un article en el que criticava obertament la política de foment del català del Govern Balear, que havia instat a la companyia a utilitzar també el català en la seva publicitat de cara al públic balear.
dissabte, 14 / juny / 2008
divendres, 13 / juny / 2008
dimecres, 11 / juny / 2008
dimarts, 10 / juny / 2008
divendres, 6 / juny / 2008
dijous, 5 / juny / 2008
dimecres, 4 / juny / 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
